Bøger af Eduard Wagner

The opinions described there are my own and I do not see them as influences or that you agree with them. I would see it much more as a stimulus for discussion. It may well be that the whole thing sounds radical, but we also live in a turning point in time where a certain flexibility is required.

Meningene som beskrives der er mine egne og jeg ser ikke på dem som påvirkninger eller at du er enig i dem. Jeg vil se det mye mer som en stimulans for diskusjon. Det kan godt være at det hele høres radikalt ut, men vi lever også i et vendepunkt i tid hvor det kreves en viss fleksibilitet.

Det kan godt være at det som er beskrevet i boka viste seg å være litt hjertelig, men alt skjedde som det står der. Klart det er mange memoarer og kanskje det er disse der man kan si at det er et normalt liv, men det er også synet på hvordan jeg opplevde min tilværelse. Men det betyr ikke at jeg skylder på noen rundt meg eller noe sånt, alt er basert på mine egne avgjørelser. Jeg var ikke i stand til å bedømme om de hadde rett eller galt den gangen, bare etterpå. Det var også 95% min avgjørelse å gjøre det på den måten. Om jeg ville ha latt meg fortelle noe eller ikke er et annet spørsmål. Men det som helt sikkert vil følge meg til slutten av livet mitt, uansett form, er at en person tenker på karaktermord for kanskje å sette fart på karrieren. Hvis fakta og ikke estimater hadde blitt videreført fra økonomi til rettsvesenet den gang, ville nok livet mitt tatt en annen kurs. Selv om det ble fastslått av denne årsaken at jeg var skyldig i noen juridiske brudd, er jeg overbevist om at jeg er uskyldig til slutten av livet mitt. Jeg hadde bestemt meg for at jeg skulle beskytte sønnen min med min tilnærming. Uansett hva du synes om det nå, har jeg bestemt meg for at jeg er på rett vei, ellers er kanskje ikke sønnen min i live i dag.

Det kan mycket väl vara så att det som beskrivs i boken visade sig vara lite rejält, men allt hände som det står där. Visst finns det många memoarer och det kanske är de där man kan säga att det är ett normalt liv, men det är också synen på hur jag upplevde min tillvaro. Men det betyder inte att jag skyller på någon i min omgivning eller något liknande, allt är baserat på mina egna beslut. Jag kunde inte bedöma om de hade rätt eller fel vid den tiden, bara efteråt. Det var också 95% mitt beslut att göra på det sättet. Om jag skulle ha låtit mig säga något eller inte är en annan fråga. Men vad som säkerligen kommer att följa med mig till slutet av mitt liv, oavsett form, är att en person tänker på karaktärsmord för att kanske ge en impuls till sin karriär. Om fakta och inte uppskattningar hade förts vidare från ekonomin till rättsväsendet då, hade förmodligen mitt liv tagit en annan kurs. Även om det av denna orsak fastställdes att jag var skyldig till vissa lagöverträdelser, är jag övertygad om att jag är oskyldig till mitt liv. Jag hade bestämt att jag skulle skydda min son med mitt förhållningssätt. Vad du än tycker om det nu så har jag bestämt mig för att jag är på rätt väg, annars kanske min son inte lever idag.

It may well be that what is described in the book turned out to be a bit hearty, but everything happened as it is stated there. Sure there are a lot of memoirs and maybe these are the ones where you could say it's a normal life, but that's also the view of how I experienced my existence. But that doesn't mean that I blame anyone around me or anything like that, it's all based on my own decisions. I wasn't able to judge whether they were right or wrong at the time, only afterwards. It was also 95% my decision to do it that way. Whether I would have let myself be told something or not is another question. But what will certainly accompany me to the end of my life, in whatever form, is that a person thinks of character assassination in order to perhaps give an impetus to his career. If facts and not estimates had been passed on from finance to the judiciary back then, my life would probably have taken a different course. Even if it was determined from this cause that I was guilty of some legal violations, I am convinced that I am innocent until the end of my life. I had decided that I would protect my son with my approach. Whatever you think of it now, I have decided that I am on the right path, otherwise my son might not be alive today.

Zyc lub po prostu istniec 4 Czy jestem zadowolony?

Om te leven of gewoon te bestaan 4 Ben tevreden?

Il se peut bien que ce qui est décrit dans le livre se soit avéré un peu copieux, mais tout s'est passé comme il y est dit. Bien sûr, il y a beaucoup de mémoires et peut-être que ce sont celles où l'on pourrait dire que c'est une vie normale, mais c'est aussi la façon dont j'ai vécu mon existence. Mais cela ne veut pas dire que je blâme quiconque autour de moi ou quelque chose comme ça, tout est basé sur mes propres décisions. Je n'ai pas pu juger s'ils avaient raison ou tort sur le moment, seulement après. C'était aussi 95% ma décision de le faire de cette façon. Que je me sois laissé dire quelque chose ou non, c'est une autre question. Mais ce qui m'accompagnera certainement jusqu'à la fin de ma vie, sous quelque forme que ce soit, c'est qu'une personne pense à la diffamation pour peut-être donner une impulsion à sa carrière. Si des faits et non des estimations avaient été transmis des finances à la justice à l'époque, ma vie aurait probablement pris un cours différent. Même s'il a été déterminé à partir de cette cause que j'étais coupable de certaines violations de la loi, je suis convaincu que je suis innocent jusqu'à la fin de ma vie. J'avais décidé que je protégerais mon fils avec mon approche. Quoi que vous en pensiez maintenant, j'ai décidé que je suis sur la bonne voie, sinon mon fils pourrait ne pas être en vie aujourd'hui.

It may well be that what is described in the book turned out to be a bit hearty, but everything happened as it is stated there. Sure there are a lot of memoirs and maybe these are the ones where you could say it's a normal life, but that's also the view of how I experienced my existence. But that doesn't mean that I blame anyone around me or anything like that, it's all based on my own decisions. I wasn't able to judge whether they were right or wrong at the time, only afterwards. It was also 95% my decision to do it that way. Whether I would have let myself be told something or not is another question. But what will certainly accompany me to the end of my life, in whatever form, is that a person thinks of character assassination in order to perhaps give an impetus to his career. If facts and not estimates had been passed on from finance to the judiciary back then, my life would probably have taken a different course. Even if it was determined from this cause that I was guilty of some legal violations, I am convinced that I am innocent until the end of my life. I had decided that I would protect my son with my approach. Whatever you think of it now, I have decided that I am on the right path, otherwise my son might not be alive today.

Pot ser que el que es descriu al llibre hagi resultat una mica contundent, però tot va passar tal com s'hi diu. Segur que hi ha moltes memòries i potser aquestes són les on es podria dir que és una vida normal, però aquesta també és la visió de com vaig viure la meva existència. Però això no vol dir que culpi a ningú al meu voltant ni res semblant, tot es basa en les meves pròpies decisions. No vaig poder jutjar si estaven bé o equivocats en aquell moment, només després. També va ser en un 95% la meva decisió de fer-ho així. Si m'hauria deixat dir alguna cosa o no és una altra qüestió. Però el que sens dubte m'acompanyarà fins al final de la meva vida, sigui la forma que sigui, és que una persona pensi en l'assassinat de personatges per tal de donar, potser, un impuls a la seva carrera. Si aleshores els fets i no les estimacions s'haguessin passat de les finances al poder judicial, probablement la meva vida hauria pres un altre curs. Encara que per aquesta causa es determinés que era culpable d'algunes infraccions legals, estic convençut que sóc innocent fins al final de la meva vida. Havia decidit que protegiria el meu fill amb el meu enfocament. Penseu el que en penseu ara, he decidit que estic pel bon camí, en cas contrari el meu fill podria no estar viu avui.

Bien puede ser que lo que se describe en el libro resulte un poco abundante, pero todo sucedió como allí se dice. Seguro que hay un montón de memorias y tal vez estas son en las que se podría decir que es una vida normal, pero esa es también la visión de cómo experimenté mi existencia. Pero eso no significa que culpe a nadie a mi alrededor ni nada por el estilo, todo se basa en mis propias decisiones. No pude juzgar si estaban bien o mal en ese momento, solo después. También fue 95% mi decisión hacerlo de esa manera. Si me hubiera dejado que me dijeran algo o no, es otra cuestión. Pero lo que sin duda me acompañará hasta el final de mi vida, en cualquiera de sus formas, es que una persona piensa en el asesinato de personajes para quizás dar un impulso a su carrera. Si los hechos y no las estimaciones hubieran pasado de las finanzas al poder judicial en aquel entonces, mi vida probablemente habría tomado un rumbo diferente. Incluso si se determinara por esta causa que yo era culpable de algunas violaciones legales, estoy convencido de que soy inocente hasta el final de mi vida. Había decidido que protegería a mi hijo con mi enfoque. Independientemente de lo que pienses ahora, he decidido que estoy en el camino correcto, de lo contrario, mi hijo podría no estar vivo hoy.

Baliteke liburuan azaltzen dena goxo samarra izatea, baina dena bertan esaten den bezala gertatu zen. Ziur memoria asko daudela eta agian hauek dira bizitza normala dela esan litekeena, baina hori da nire existentzia nola bizi izan nuenaren ikuspegia ere. Baina horrek ez du esan nahi nire inguruko inori edo horrelako ezer leporatzen diodanik, nire erabakietan oinarritzen da guztia. Ezin izan nuen garai hartan zuzen ala oker zeuden epaitu, gero bakarrik. Era berean, %95ean nire erabakia izan zen horrela egitea. Zerbait kontatzen utziko niokeen ala ez beste galdera bat da. Baina, zalantzarik gabe, nire bizitzaren amaieraraino lagunduko nauena, edozein formatan, pertsona batek pertsonaien hilketaz pentsatzea da, agian bere ibilbideari bultzada bat emateko. Orduan gertakariak eta ez kalkuluak finantzatik botere judizialera pasatu izan balira, ziurrenik nire bizitzak beste bide bat hartuko luke. Lege-hauste batzuen errudun nintzela arrazoi horretatik erabaki bazen ere, nire bizitzaren amaiera arte errugabea naizela sinetsita nago. Nire planteamenduarekin semea babestuko nuela erabaki nuen. Orain pentsatzen duzuna edozein dela ere, bide onean nagoela erabaki dut, bestela, baliteke nire semea gaur bizirik ez egotea.

Yasamak ya da sadece var olmak 4 memnun muyum? memnun muyum?

Zít nebo jen existovat 4 jsem spokojen? Zít nebo jen existovat 4 jsem spokojen?

Può darsi che ciò che è descritto nel libro si sia rivelato un po' caloroso, ma tutto è successo come è affermato lì. Certo ci sono molte memorie e forse queste sono quelle in cui si potrebbe dire che è una vita normale, ma questa è anche la visione di come ho vissuto la mia esistenza. Ma questo non significa che incolpo qualcuno intorno a me o qualcosa del genere, è tutto basato sulle mie decisioni. Non sono stato in grado di giudicare se avessero ragione o torto in quel momento, solo dopo. È stata anche una mia decisione al 95% di farlo in quel modo. Se mi sarei lasciato dire qualcosa o meno è un'altra questione. Ma quello che sicuramente mi accompagnerà fino alla fine della mia vita, in qualsiasi forma, è che una persona pensi all'assassinio di un personaggio per dare forse uno slancio alla sua carriera. Se i fatti e non le stime fossero stati trasferiti dalla finanza alla magistratura di allora, la mia vita avrebbe probabilmente preso un corso diverso. Anche se da questa causa è stato determinato che ero colpevole di alcune violazioni legali, sono convinto di essere innocente fino alla fine della mia vita. Avevo deciso che avrei protetto mio figlio con il mio approccio. Qualunque cosa tu ne pensi ora, ho deciso di essere sulla strada giusta, altrimenti mio figlio potrebbe non essere vivo oggi.

Saattaa hyvinkin olla, että kirjassa kuvattu osoittautui hieman ytimekkääksi, mutta kaikki tapahtui niin kuin siellä on kerrottu. Toki muistelmia on paljon, ja ehkä näissä voisi sanoa, että se on normaalia elämää, mutta se on myös näkemys siitä, miten koin olemassaoloni. Mutta se ei tarkoita, että syytän ketään ympärilläni tai mitään sellaista, kaikki perustuu omiin päätöksiini. En kyennyt tuolloin arvioimaan, olivatko he oikeassa vai väärässä, vasta jälkikäteen. Se oli myös 95-prosenttisesti minun päätökseni tehdä se näin. Toinen kysymys on, olisinko antanut itselleni kertoa jotain vai en. Mutta se, mikä varmasti seuraa minua elämäni loppuun, missä muodossa tahansa, on se, että ihminen ajattelee hahmomurhaa saadakseen ehkä vauhtia uralleen. Jos tosiasiat, ei arvioita, olisi siirretty rahoituksesta oikeuslaitokseen tuolloin, elämäni olisi luultavasti mennyt eri tavalla. Vaikka tästä syystä päätettäisiin syyllistyneeni joihinkin lakirikkomuksiin, olen vakuuttunut siitä, että olen syytön elämäni loppuun asti. Olin päättänyt, että suojelen poikaani lähestymistapallani. Mitä ikinä ajatteletkaan, olen päättänyt, että olen oikealla tiellä, muuten poikani ei ehkä ole elossa tänään.

It may well be that what is described in the book turned out to be a bit hearty, but everything happened as it is stated there. Sure there are a lot of memoirs and maybe these are the ones where you could say it's a normal life, but that's also the view of how I experienced my existence. But that doesn't mean that I blame anyone around me or anything like that, it's all based on my own decisions.

Ben pode ser que o que se describe no libro resultase un pouco contundente, pero todo pasou tal e como alí se indica. Seguro que hai moitas memorias e quizais estas son as que se pode dicir que é unha vida normal, pero esa é tamén a visión de como vivín a miña existencia. Pero iso non significa que culpe a ninguén ao meu redor nin nada diso, todo está baseado nas miñas propias decisións. Non fun capaz de xulgar se estaban ben ou mal naquel momento, só despois. Tamén foi o 95% a miña decisión de facelo así. Se me deixaría dicir algo ou non é outra cuestión. Pero o que sen dúbida me acompañará ata o final da miña vida, sexa como for, é que unha persoa pense no asasinato de personaxes para talvez darlle un impulso á súa carreira. Se os feitos e non as estimacións foran transmitidos das finanzas ao poder xudicial daquela, a miña vida probablemente tería un rumbo diferente. Aínda que por esta causa se determinou que fun culpable dalgunhas infraccións legais, estou convencido de que son inocente ata o final da miña vida. Decidín que protexería ao meu fillo co meu enfoque. Pense o que pense agora, decidín que estou no camiño correcto, se non, o meu fillo podería non estar vivo hoxe.